diumenge, 30 de maig de 2010

Any de neus any de béns?


A ningú se li escapa que aquest mes de març serà inoblidable per la nevada que hi ha hagut a Vidreres, una nevada excepcional que segons els més grans mai s’havia produït en un mes de març (si en altres mesos d’hivern).

Hi ha dites populars que diuen: any de neus any de bé de déu, any de béns... i és que realment és cert, les nevades normalment van molt bé per l’agricultura, ja que quan la neu es fon lentament la major part de l’aigua és absorbida per la terra, la qual cosa fa que sigui molt beneficiós per a la disponibilitat d’aigua durant el creixement de les plantes.

Tot i que hagi estat beneficiosa per a l’agricultura no ho ha estat en absolut per als boscos de les nostres rodalies. Els boscos del nostre entorn no estan adaptats a la neu, ja que presenten una gran quantitat de ramificació i en la majoria de casos amb les branques en direcció vertical a diferencia del arbres d’alta muntanya com els avets, pi roig que tenen aquestes branques més horitzontals. La disposició de les branques es deu en part a l’adaptació a la neu, ja que aquesta es diposita sobre les branques però per pes aquestes cedeixen i la neu cau a terra. En el cas dels boscos mediterranis compostos per pi pinyoner, roures, alzines, suros... aquestes les branques no tenen flexibilitat i la neu s’hi acumula fins que no poden aguantar el pes i es trenquen.

La intensitat de la nevada juntament amb el fort vent va fer que molts arbres i branques es tranquessin, fent que augmenti molt considerablement la quantitat de combustible sec que hi ha en el sotabosc.



En anteriors articles s’ha comentat que els nostres boscos són joves i desectructurats (molts de peus arboris i amb un abundant sotabosc) i amb un gran continu forestal. El trencament de nombroses branques fa que si hagi afegit una gran quantitat de combustible sec augmentant així el risc que es produeixi un incendi forestal. Aquest fet juntament amb la disposició del brancatge que no està directament al terra sinó que en la majoria de casos queda penjant dels arbres fa que es en el cas que hi hagi un incendi, es produeixi un incendi de sotabosc i capçades, un incendi que cremi la totalitat de les plantes.

Un incendi d’aquestes característiques amb la quantitat de combustible (sotabosc i brancatge) fa de molt dificil la seva extinció i es tractaria d’un foc que cremaria fins a cremar tot el combustible, afectant d’una forma molt significativa la posterior regeneració.

Davant d’aquesta hipòtesi s’ha d’actuar ajudant als propietaris a gestionar part d’aquests combustible dels boscos, tot i que suposa un sobrecost per a les administracions. Si s’han utilitzat els arguments de l’apagada elèctrica que és una mala imatge per Catalunya de cara al turisme, que passaria si es cremés el massís de Cadiretes? Carreteres tallades, evacuacions, tallament del subministrament elèctric i telefònic a bona part de la Costa Brava, i aquesta no seria una mala imatge? I és que estem parlant d’un espai continu forestal de més de 130 milions d’hectàrees o el que és el mateix 130km2.


En aquests moments es necessita una gestió ràpida per part dels propietaris forestals i de les diferents administracions, tant locals com a supramunicipals per evitar aquests possibles problemes. De res no servirà si no som capaços d’actuar, després només seran lamentacions.


També és el moment que de plantejar-nos el futur d’aquests espais i és que són espais amb un alt valor turístic i econòmic ja que els boscos es poden revaloritzar. És el moment que ens comencem a plantejar mesures d’aprofitament i gestió dels boscos com la instal•lació de plantes de biomassa (cremar les restes de fusta, branques...) per generar-ne electricitat i aigua calenta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada