Es tracta del mosquit tigre (Aedes albopictus), detectat per primera vegada a Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, l'agost de 2004, i que se suma a espècies invasores com el visó americà, el musclo zebra, l'ànec malvasia jaimacensis, o la cotorra argentina.
Hi ha moltes possibilitats que es propagui per Catalunya,
"Després de l'experiència italiana, on el mosquit està molt estès, hi ha moltes possibilitats que es propagui per tota la península, excepte en les zones desèrtiques, perquè allà no sobreviu", va explicar Roger Eritja, entomòleg del servei de control de mosquits del Baix Llobregat (Barcelona) i iniciador del projecte de recerca d'aquest insecte a Catalunya.
Actualment, és la Generalitat de Catalunya la que s'està encarregant de la situació perquè considera que el problema "ja està superant l'àmbit del municipal", segons Eritja.
La dificultat per exterminar l'insecte, contra el qual s'utilitza sobretot el bacteri Bacillus thurigensis i coure metàl.lic, és que és una espècie amb un rang d'adaptabilitat molt alt.
Apareix en el medi rural i urbà sense distinció, sempre que hi hagi contenidors abandonats (llaunes, gerros o abeuradors) i llocs ombrívols on s'acumuli l'aigua de pluja o de reg.
A les grans ciutats, va advertir Eritja, poden aparèixer en llocs com els cementiris, on els gerros de les tombes són "un lloc idoni" perquè posin les seves larves.
Posa les seves larves, entre 40 i 80, en envasos que continguin agua El mosquit tigre, amb franges blanques a llarg de tot el tòrax i les seves llargues potes, posa els seus ous, entre 40 i 80 cada vegada, en envasos que continguin aigua i és en aquest mitjà en el qual es desenvolupen les fases de larva i pupa, fins que finalment es transformen en adults.
No vola lluny del seu viver de manera que la millor manera de controlar és llençar qualsevol envàs en què es pugui emmagatzemar aigua de pluja, per exemple.
Picades molt agressives i persistents
La diferència principal d'aquest insecte amb el mosquit comú és que vola i ataca les seves víctimes durant tot el dia, ia la nit es refugia en la vegetació.
Evitar les seves picades, que solen ser en les extremitats inferiors, és "gairebé impossible" ia més són "molt agressives i persistents", ja que provoquen forts dolors i inflamacions així com reaccions al lèrgiques.
La seva major risc és que pot convertir-se en portador del dengue i la febre amarillaEl risc de la seva propagació és que pot arribar a convertir-se, com ja ha succeït al sud-est asiàtic, en portador del dengue i la febre groga, a més de transmetre malalties víriques als animals.
No saben amb certesa com va arribar fins a Catalunya però com només volen entre 100 i 150 metres, s'especula que va arribar des d'Itàlia amb el transport internacional de pneumàtics usats, un hàbitat ideal ja que en ells s'acumula matèria vegetal en descomposició i aigua.
A Catalunya viuen diverses espècies de mosquits que tenen costums semblants a les del mosquit tigre, per això Eritja recomana en cas de dubte recollir exemplars i enviar-los en un recipient, sense alcohol o altres conservants, al servei de control de mosquits del Baix Llobrega
Hi ha moltes possibilitats que es propagui per Catalunya,
"Després de l'experiència italiana, on el mosquit està molt estès, hi ha moltes possibilitats que es propagui per tota la península, excepte en les zones desèrtiques, perquè allà no sobreviu", va explicar Roger Eritja, entomòleg del servei de control de mosquits del Baix Llobregat (Barcelona) i iniciador del projecte de recerca d'aquest insecte a Catalunya.
Actualment, és la Generalitat de Catalunya la que s'està encarregant de la situació perquè considera que el problema "ja està superant l'àmbit del municipal", segons Eritja.
La dificultat per exterminar l'insecte, contra el qual s'utilitza sobretot el bacteri Bacillus thurigensis i coure metàl.lic, és que és una espècie amb un rang d'adaptabilitat molt alt.
Apareix en el medi rural i urbà sense distinció, sempre que hi hagi contenidors abandonats (llaunes, gerros o abeuradors) i llocs ombrívols on s'acumuli l'aigua de pluja o de reg.
A les grans ciutats, va advertir Eritja, poden aparèixer en llocs com els cementiris, on els gerros de les tombes són "un lloc idoni" perquè posin les seves larves.
Posa les seves larves, entre 40 i 80, en envasos que continguin agua El mosquit tigre, amb franges blanques a llarg de tot el tòrax i les seves llargues potes, posa els seus ous, entre 40 i 80 cada vegada, en envasos que continguin aigua i és en aquest mitjà en el qual es desenvolupen les fases de larva i pupa, fins que finalment es transformen en adults.
No vola lluny del seu viver de manera que la millor manera de controlar és llençar qualsevol envàs en què es pugui emmagatzemar aigua de pluja, per exemple.
Picades molt agressives i persistents
La diferència principal d'aquest insecte amb el mosquit comú és que vola i ataca les seves víctimes durant tot el dia, ia la nit es refugia en la vegetació.
Evitar les seves picades, que solen ser en les extremitats inferiors, és "gairebé impossible" ia més són "molt agressives i persistents", ja que provoquen forts dolors i inflamacions així com reaccions al lèrgiques.
La seva major risc és que pot convertir-se en portador del dengue i la febre amarillaEl risc de la seva propagació és que pot arribar a convertir-se, com ja ha succeït al sud-est asiàtic, en portador del dengue i la febre groga, a més de transmetre malalties víriques als animals.
No saben amb certesa com va arribar fins a Catalunya però com només volen entre 100 i 150 metres, s'especula que va arribar des d'Itàlia amb el transport internacional de pneumàtics usats, un hàbitat ideal ja que en ells s'acumula matèria vegetal en descomposició i aigua.
A Catalunya viuen diverses espècies de mosquits que tenen costums semblants a les del mosquit tigre, per això Eritja recomana en cas de dubte recollir exemplars i enviar-los en un recipient, sense alcohol o altres conservants, al servei de control de mosquits del Baix Llobrega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada