Què és una espècie en extinció?
Segons la UICN, es denominen així les espècies en clar perill d'extinció la supervivència de les quals és poc probable que segueixi els mateixos factors que van causar aquesta amenaça. S'inclouen també en aquest grup les espècies minvades numèricament fins a un nivell crític o els hàbitats de les quals han experimentat una reducció tan dràstica que se'ls considera en perill d'extinció immediat.
La causa d'esta amenaça és la pèrdua d'hàbitat i la degradació que afecten el 89% de totes les aus amenaçades, el 83% dels mamífers amenaçats i el 91% de les plantes amenaçades que han sigut avaluats. Els factors que han contribuït a l'extinció de les espècies (impacte de la indústria, assentaments humans en regions salvatges, etc.) continuen operant amb una "intensitat creixent", asseguren els experts. No obstant això, molts dels problemes podrien millorar si els governs adoptessin els tractats i les convencions aprovats en la Convenció de Rio de 1992.
Criteris de la Llista Vermella
Cada dos anys la UICN edita la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades, una de les eines principals per a determinar l'estat de la diversitat biològica de la Terra. Els experts han identificat més de 12.000 espècies animals i vegetals en perill, inclosos més de 1.000 mamífers.
La Llista Vermella de la UICN, reconeguda com la guia de màxima autoritat sobre l'estat de la diversitat biològica, l'elaboren prop de 10.000 experts de 181 països.
Les categories principals en què s'agrupen les espècies en la Llista Vermella de la UICN són: extint (per exemple, el polit esquimal), extint en estat silvestre (el cactus Mammillaria glochidiata), en perill crític (l'àguila monera de les Filipines), en perill (el xiprer daurat) i vulnerable (cactus de carxofa).
La classificació dins de les categories per a espècies amenaçades d'extinció (vulnerable, en perill i en perill crític) es fa per mitjà de cinc criteris basats en factors biològics: taxa de disminució, grandària de la població, àrea de distribució geogràfica i grau de fragmentació de la població i la distribució.
Noves espècies amenaçades
Saiga
Es troba ara "en perill crític". Aquest antílop nòmada viu en ramats, generalment en les estepes obertes de pastures i en els deserts semiàrids de l'Àsia Central. En l'última dècada les seves poblacions han anat decreixent a causa de la caça furtiva per a obtenir-ne la carn i exportar-ne la cornamenta, utilitzada en la medicina tradicional.
Camell bactrià silvestre
"En perill crític". Té el bastió principal a la Xina, on el seu hàbitat natural està sent envaït per mines de mineral legals i il·legals. L'espècie és objecte de caça contínua i persecució perquè competeix amb els camells domèstics i el bestiar per l'aigua i les pastures, però també per la caça esportiva.
Ratolí d'aigua etíop
Ingressa en la llista dins de l'epígraf "en perill crític". És només conegut per un espècimen trobat prop de la font del Petit Abbai, un afluent del Nil Blau en el nord-oest d'Etiòpia. El seu hàbitat pot haver sigut afectat pel sobrepasturatge de bestiar.
Voltor de bec prim i voltor indi
Estan classificats com "en perill crític" pel decreixement accelerat de les seves poblacions, en especial en tot el subcontinent índic, com a conseqüència de malalties, enverinament, l'ús de pesticides i els canvis en el tractament del bestiar mort.
Cavall marí de cua de tigre
Classificat com a "vulnerable", és blanc de pescadors pel benefici important que ofereix per a ús medicinal i aquaris. També es comercia massivament per a ús ornamental. A més, el seu hàbitat ha entrat en procés de degradació.
Plantes
El 2002 es van avaluar i es van incloure en la Llista 5.714 espècies de plantes, que suposen entorn del 4% de les descrites del món. Es calcula que a mesura que l'avaluació continuï el nombre de plantes que engrossiran la Llista augmentarà considerablement. La llista d'espècies de plantes es compon en gran part d'arbres, per ser més coneguts i estudiats pels científics que la resta d'espècies vegetals.
També a la Península Ibèrica
El Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades recull que a Espanya hi ha 56 espècies en perill d'extinció, com l'esturió, el samaruc, la cullereta i la babosa de riu, i plantes com el cipripedi (una orquídia del Pirineu) i l'algueró canari.
El linx ha sigut reclassificat com una espècie "en perill crític" per la UICN. Amb una població que ha descendit a menys de la meitat dels 1.200 exemplars registrats al començament de la dècada dels noranta, el linx ibèric està a punt de convertir-se en la primera espècie de gat silvestre a extingir-se en els últims dos mil anys. El linx habita els boscs del Mediterrani i matolls, prefereix les mates denses per a protegir-se i les pastures obertes per a la caça de conills. Com a resultat de la fragmentació del seu hàbitat per l'agricultura i el desenvolupament industrial, la població ha sigut confinada a grups dispersos en el quadrant sudoccidental de la Península Ibèrica.
Per a ajudar el felí, la IUCN afirma que cal restablir la població de conills que habiten el territori on viu el linx. També és necessari que s'implementi un programa accelerat de reproducció en captivitat amb almenys dotze exemplars.
L'altra cara de la moneda la representen les aus carronyeres com el voltor negre, l'aufrany i el trencalòs. Fa uns anys l'estabulació del bestiar, l'escassetat d'animals morts silvestres i el verí amenaçaven d'extingir estes aus. Tanmateix, aquests ocells han remuntat el vol. L'èxit es deu a la disponibilitat d'hàbitats adequats per a la cria i a l'abundància d'aliment. La proliferació de menjadors (femers) on es fan aportacions de carronya ha sigut una mesura decisiva per a la recuperació d'aquest tipus d'aus a Castella i Lleó, Aragó i Navarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada