Aquests petits insectes de cos allargat i de color des marró clar fins negre són sobretot coneguts per les seves desagradables (i de vegades, també perilloses) picades que ens infringeixen arribada la nit.
No obstant això, no ens piquen tots els mosquits, sinó que només ho fan les femelles i els mascles dediquen la seva vida a passeja innocentment sobre les plantes dels nostres jardins, alimentant del nèctar de les flors i de sucs de les plantes. Els mosquits mascle no representen cap molèstia per a nosaltres (llevat, com a màxim, la d'engendrar més mosquits) perquè són vegetarians.
Per tant, són les femelles les responsables de les més o menys grans i irritants faves que vam descobrir al despertar al matí. A banda, també podem pensar amb molta certesa que el que ens ha picat és un mosquit (femella) si l'hem odi o vist en algun moment la nit anterior. Per a més inconvenient nostre, les femelles de mosquit viuen molt més temps que els mascles (1 mes, normalment o fins i tot diversos, fins a gairebé mig any).
Si ens trobem davant d'un mosquit al jardí, podem saber si estem davant d'un mascle o una femella fixant-nos en la forma dels seus antenes. Si veiem que aquest mosquit té unes antenes molt més grans del que és habitual, més llargues i peludes, tenim davant nostre a un mosquit mascle. Abans de aixafar, tinguin en compte que els mosquits mascle mai ens han picat. D'altra banda, tant mascle com femella són molt semblants, en mida, forma i color.
El que mou a les femelles de mosquit picar-nos és aquesta necessitat d'aconseguir sang per tirar endavant a la seva descendència.
Els mosquits femella, per tant, necessiten la sang de les seves víctimes (malauradament per a nosaltres, els éssers humans en moltes ocasions). Fins i tot algunes vegades, les femelles de mosquit no tenen prou amb la nostra sang i també s'alimenten, com els mascles, de nèctar. Els mosquits femella es dediquen a perseguir incansablement durant la nit a una gran quantitat de vertebrats per extreure les proteïnes de la sang necessàries per a la maduració dels ous d'aquests insectes. Encara que la llista d'animals que poden els mosquits és gran (gossos, vaques, cavalls, éssers humans, diferents aus, i fins i tot amfibis), cada mosquit té les seves preferències. Per tant, n'hi ha que representen poques molèsties per a nosaltres perquè se centren en atacar les aus o als amfibis. Tot i que el major nombre de les espècies de mosquits prefereix als mamífers per xuclar-los la sang, i en especial, la de l'ésser humà, ja que la nostra pell és molt fina.
Gràcies a l'aparell picador-xuclador d'aquests insectes (o trompa), el mosquit aconsegueix perforar la nostra pell, quan vol picar-nos, fins arribar a una petita vena. Abans de llepar la sang, el mosquit aboca una substància que evita que la nostra sang es coaguli. Es tracta d'un poderós anticoagulant que és, a més, la
No obstant això, no ens piquen tots els mosquits, sinó que només ho fan les femelles i els mascles dediquen la seva vida a passeja innocentment sobre les plantes dels nostres jardins, alimentant del nèctar de les flors i de sucs de les plantes. Els mosquits mascle no representen cap molèstia per a nosaltres (llevat, com a màxim, la d'engendrar més mosquits) perquè són vegetarians.
Per tant, són les femelles les responsables de les més o menys grans i irritants faves que vam descobrir al despertar al matí. A banda, també podem pensar amb molta certesa que el que ens ha picat és un mosquit (femella) si l'hem odi o vist en algun moment la nit anterior. Per a més inconvenient nostre, les femelles de mosquit viuen molt més temps que els mascles (1 mes, normalment o fins i tot diversos, fins a gairebé mig any).
Si ens trobem davant d'un mosquit al jardí, podem saber si estem davant d'un mascle o una femella fixant-nos en la forma dels seus antenes. Si veiem que aquest mosquit té unes antenes molt més grans del que és habitual, més llargues i peludes, tenim davant nostre a un mosquit mascle. Abans de aixafar, tinguin en compte que els mosquits mascle mai ens han picat. D'altra banda, tant mascle com femella són molt semblants, en mida, forma i color.
El que mou a les femelles de mosquit picar-nos és aquesta necessitat d'aconseguir sang per tirar endavant a la seva descendència.
Els mosquits femella, per tant, necessiten la sang de les seves víctimes (malauradament per a nosaltres, els éssers humans en moltes ocasions). Fins i tot algunes vegades, les femelles de mosquit no tenen prou amb la nostra sang i també s'alimenten, com els mascles, de nèctar. Els mosquits femella es dediquen a perseguir incansablement durant la nit a una gran quantitat de vertebrats per extreure les proteïnes de la sang necessàries per a la maduració dels ous d'aquests insectes. Encara que la llista d'animals que poden els mosquits és gran (gossos, vaques, cavalls, éssers humans, diferents aus, i fins i tot amfibis), cada mosquit té les seves preferències. Per tant, n'hi ha que representen poques molèsties per a nosaltres perquè se centren en atacar les aus o als amfibis. Tot i que el major nombre de les espècies de mosquits prefereix als mamífers per xuclar-los la sang, i en especial, la de l'ésser humà, ja que la nostra pell és molt fina.
Gràcies a l'aparell picador-xuclador d'aquests insectes (o trompa), el mosquit aconsegueix perforar la nostra pell, quan vol picar-nos, fins arribar a una petita vena. Abans de llepar la sang, el mosquit aboca una substància que evita que la nostra sang es coaguli. Es tracta d'un poderós anticoagulant que és, a més, la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada